DIARI D’UN SOLDAT (1937-1939). Segona edició.

Als quinze anys de la publicació d’aquest llibre, en presente ara -moment en què es compleixen cent anys del naixement del seu autor- una reedició amb algunes pàgines afegides (notes, sobretot, que informen de la repercussió que l’obra va tenir al seu dia).

Pere Belart neix a Àger el 5 de setembre de 1919, fill de pares pagesos i el petit de cinc germans. Va a l’escola primària fins als 14 anys i, malgrat els consells per part del mestre, la situació econòmica de la família no li permet continuar els seus estudis i s’ha de dedicar a les feines de camp.

A divuit anys rep una oferta per anar a treballar a Barcelona com a ordenança a la redacció d’un diari. La guerra, però, trunca els seus propòsits i és cridat a les files pel novembre de 1937. Després d’un període d’instrucció al poble, surt de casa el 10 de març de 1938; lluita a les trinxeres, segueix la retirada i viu com un refugiat en dos camps de concentració francesos. Torna a casa, gràcies a un aval, el 26 de juliol de 1939. Durant tot el temps que és fora de casa escriu un diari que conserva fins a la tornada i que ara es publica.

Com diu Antonieta Jarne al pròleg;

“Enfront de la ruptura provocada per la Guerra Civil, calia cercar eines que poguessin oferir una certa seguretat. Pere Belart s’hi va aferrar escrivint aquest diari durant el temps que va ser al front i que ara, tants anys després, tenim la sort de veue publicat en forma de llibre i gaudir de la seva lectura”.

Pròleg d’Antonieta Jarne, epíleg i notes a la segona edició Mercè Belart.

Col·lecció “La Cullereta”, nº 20.